Trobareu ací els Programes Oficials de Festes de Benifaió de la dècada dels 60′ marcats per l’aparició d’un nou alcalde, Arcadio Guillen, que va substituir al sempitern Vicente Gimeno.
Autor: cronistabenifaio
LLIBRES FESTES BENIFAIÓ – 1950′
LLIBRES FESTES BENIFAIÓ – 1940′
MEMÒRIA I PROPOSTA D’ACTIVITATS PER AL CÀRREC DE CRONISTA OFICIAL DE BENIFAIÓ
CRONOLOGIA HISTÒRICA DE BENIFAIÓ v. 1.2
Incorporem nova documentació en la Cronologia Històrica de Benifaió, un projecte que ha anat creixent amb la incorporació de nova documentació, tant des de diferents arxius com des de les hemetoreques històriques al nostre abast.
Com ja assenyalarem en la seua presentació, es pretén que siga un document viu i que vaja creixent amb noves versions any rere any, amb la intenció de mantindre viva la història del nostre poble.
EN-QUADRES. Fotografies de la Col·lecció Julián Lladosa de l’Arxiu Municipal de Benifaió
Enric Marí Garcia. Ed. Ajuntament de Benifaió, 2023
Presentem el catàleg de l’exposició, corresponent al número 3 de la Sèrie Documenta Benifaió. Catàleg que es programa per a celebrar-se en 2023 al Centre Cultural Enric Valor de Benifaió.
La donació del nostre veí Julián Lladosa a l’Arxiu Municipal de Benifaió representa la pràctica totalitat de les fotografies en blanc i negre, tant en paper com en format digital, que l’autor ha realitzat al llarg de la seua carrera sobre el poble de Benifaió. Es tracta d’una valuosa donació que acreix el nostre patrimoni documental, tant des del punt de vista del valor artístic com del seu valor documental.
L’obra de Lladosa ha estat reconeguda i està present a importants centres d’art i fotografia d’arreu del món, com l’IVAM, Institut Valencià d’Art Modern, el Centro de la Imagen, de Mèxic D. F., el Ministeri de Traball y Afers Socials d’Espanya o el Photomuseum de Zarautz (Guipúzcoa).
Els seus treballs formen part també de la Colección de Arte Contemporáneo de Doña Mencía (Córdoba); de l’Ajuntament de Guardamar del Segura (Alacant) y de l’Ajuntament d’Almussafes. També tenen la seua obra la Galeria Le Parvis, de Ibos (Francia); l’Agrupación Fotográfica de Guadalajara; la Col·lecció Pública de l’Ajuntament d’Alcobendas (Madrid) “Géneros y tendencias en los albores del siglo XXI”, i les col·leccions d’art de la CAM, Caixa d’Estalvis del Mediterrani y la de la Fundació Caixa Carlet.
Amb esta donació, l’Ajuntament de Benifaió s’incorpora com a capçalera dels centres expositius i museus que compten amb obra del nostre estimat artista.
Ací disposeu de la publicació:
LA VILA RÚSTICA ROMANA DE LA FONT DE MUSSA (1922-2022). Materials per a una exposició
Enric Marí Garcia. Ed. Ajuntament de Benifaió, 2023
L’Ajuntament de Benifaió enceta les publicacions digitals amb llicència lliure amb el llibre d’Enric Marí que recull els materials aportats per a l’exposició presentada amb motiu del centenari de la troballa de l’ara mitraica de la font de Mussa de Benifaió, que ha estat cedida per primera vegada pel Museu de Belles Arts de València, amb motiu d’este centenari.
“Esta publicació recull els materials presentats a l’exposició “ARA MITHRA. La vila rústica romana de la Font de Mussa (1922-2022)” celebrada del 4 de novembre al 31 de desembre de 2022 al Centre Cultural Enric Valor de Benifaió, com a reforç als docents i alumnes dels centres educatius que s’han interessat i que l’han visitat -i als qui he tingut el plaer d’acompanyar en les visites guiades- amb motiu del centenari del descobriment de l’ara romana de la Font de Mussa. També està dirigida, clar està, als veïns de Benifaió i al públic en general interessats en la nostra Història”.
Ací teniu la publicació:
FER COMPTES AL SEGLE XVII
Deu anys de l’entrevista publicada al Butlletí de l’Associació d’Arxivers Valencians, nº 39, (oct-dec 2010)
“FER COMPTES AL SEGLE XVII”. Enric Marí García és un veterà del Grup CRM. Treballa en Ruralcaixa des de fa més de 30 anys. Actualment forma part del Departament Institucional, com a responsable de la Secció de Relacions Socials i Corporatives.
(Entrevista realitzada per Francisca Romero Nàcher, responsable de la Secció de Mitjans de Comunicació del Grup Caixes Rurals del Mediterrani – CRM. Publicada en extracte en la Intranet del Grup CRM, agost 2010 i publicada al Butlletí de l’Associació d’Arxivers Valencians, nº 39, oct-dec 2010)
Compagina la seua activitat amb la investigació històrica. És Llicenciat en Geografia i Història per la UV, amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Escriptor compromés en el patrimoni i la recuperació documental, compta amb diverses publicacions. Acaba d’obtenir la màxima qualificació en la defensa del treball final del “Màster Interuniversitar Història i Identitats Hispàniques en el Mediterrani Occidental (segles XV al XIX)” del Departament d’Història Moderna de la UV, amb el títol “El llibre de família dels Roig de València: la transmisió de la memòria a través d’un llibre de compte i raó”.
P.- Qué son els llibres de compte i raó, i com trobares este llibre?
R.- Els llibres de família, o llibres de compte i raó, com se’ls denomina al seu temps, son documents excepcionals, molt rars, registres administratius, iniciats pel cap del llinatge, per a deixar memòria als hereus del patrimoni i dels honors de la família. És, en definitiva, l’exemplar principal dels llibres d’administració d’una casa, o d’una institució (confraria, convent, monestir…). El llibre que he presentat s’inicia l’any 1688, conté informació que es remunta al segle XIV, i continuà sent anotat pels hereus successius fins l’any 1871.
Vaig trobar el manuscrit al fons antic de la Biblioteca Valenciana, ara sabem que el va comprar Nicolau Primitiu l’any de la riuada, 1957, de la desapareguda biblioteca dels Barons d’Alcalali.
P.- I a partir de la seua informació, reconstrueixes el patrimoni i la història de la família?
Si, la informació que conté és molt valuosa, i ja he començat a regirar als arxius històrics: l’Arxiu del Regne, l’Arxiu de Protocols del Patriarca, o l’Arxiu de la Catedral, a València, també l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona. Haurem de continuar la recerca amb documents de la baronia d’Alcalalí, ara digitalitzats a l’Institut Joan Gil-Albert d’Alacant, o a L’Arxiu Històric Nacional de Madrid. Amb la informació que dóna este llibre, segur que trobarem molta informació al voltant d’esta família valenciana.
P.- És veritat que la investigació als arxius històrics “enganxa”?
Sí, tot i que no som “Indiana Jones”, com ens veuen alguns, els investigadors acabem absorts pel que anomenem “l’atracció de l’arxiu” i és que l’estudi de documents originals ens atrau com un camp magnètic i ens porta allà on calga, de vegades perdent dies de vacances, per tal de trobar aquell testament, inventari, plet o testimoni que ens manca per desfer un dubte en la reconstrucció històrica… i normalment, esta nova informació trobada obri nous interrogants… i torna a començar!
P. Com t’organitzes el temps per compaginar la investigació amb el treball?
Pràcticament dos o tres dies a la setmana dedique les vesprades a la recerca de documents i els caps de setmana a realitzar les notes catalogràfiques i regestes, o la transcripció del document si el considere important… cal guardar ordenadament la informació obtinguda dels documents originals, així després, a l’hora de redactar un treball, es pot extreure la informació addient i completar un bon estudi.
P. I qué se sent quan trobes un document excepcional?
Uf, imagineu a Harrison Ford quan es troba amb l’Arca de l’Aliança..!! (rises)… bromes a banda, és una gran satisfacció, quasi com si trobares un tresor.
P. Quin document has localitzat que t’haja produït eixa sensació?
Potser els inesperats: quan estudiava els Falcó de Benifaió -el meu poble- vaig trobar el testament de don Fèlix Falcó de Belaochaga, “novator” valencià, escrit de la mà d’un amic, perquè don Fèlix sofria parkinson… i l’amic resultà ser el pare Vicent T. Tosca, l’autor del més famós plànol antic de València, amb una caligrafia excepcional i el segell dels Falcó en lacre, el mateix que encara es conserva a la plaça major de Benifaió. O el mateix llibre de família dels Roig que ara he transcrit, localitzat després de quasi un segle considerant-se perdut, i darrer del qual jo anava ja dos o tres anys, i que ha resultat ser un dels més importants texts d’escriptura en primera persona del Barroc valencià.
P. I tens nous projectes?
És clar que sí. Hem deixat ja un resum de la Tesi de Màster amb la transcripció del llibre de família dels Roig, al Servei de Publicacions de la Universitat de València, per tal d’estudiar la possibilitat de publicar-lo a la Col·lecció Fonts Històriques Valencianes; i ja he iniciat els tràmits d’inscripció d’una futura Tesi Doctoral sobre els Roig a l’Edat Moderna, al Departament d’Història Moderna de la UV.
P. Gràcies per difondre la teua passió pels arxius. Ens recomanes un llibre per qui estiga interessat?
Crec que val la pena llegir “La atracción del archivo”, d’Arlette Farge (ed. Alfons el Magnànim, València, 1991). Un llibret que es llig d’una tirada, d’una investigadora francesa, que prové del Dret i de la Història del Dret, i que s’ha consagrat a l’estudi dels costums populars francesos del segle XVIII, a partir dels arxius policials: l’interés està servit.
PATRIMONI DOCUMENTAL DE BENIFAIÓ

Benifaió és un poble ric en història i patrimoni, però és veritat que sovint hem oblidat la importància que per a la història dels pobles te el patrimoni documental. A tal efecte, La Generalitat Valenciana promulgà la Lley 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, en el títol V de la qual es defineix el patrimoni documental:
Artículo 76. Bienes integrantes del patrimonio documental.
- Integran el patrimonio documental valenciano:
a) Los documentos de cualquier época producidos, conservados o reunidos en el ejercicio de su función por cualquier entidad, organismo o empresa pública con sede en la Comunidad Valenciana y por las personas privadas, físicas o jurídicas, gestoras de servicios públicos en el ámbito de la misma.
b) Los documentos con antigüedad superior a cuarenta años que hayan sido producidos, conservados o reunidos en el ejercicio de sus actividades por entidades y asociaciones de carácter político, económico, empresarial, sindical o religioso y por las entidades, fundaciones y asociaciones culturales y educativas de carácter privado establecidas en la Comunidad Valenciana.
c) Los documentos con antigüedad superior a cien años que se encuentren en la Comunidad Valenciana y hayan sido producidos, conservados o reunidos por cualquier otra entidad privada o persona física.
d) Aquellos documentos que, sin reunir los requisitos señalados en el apartado anterior, merezcan fundadamente esta consideración mediante su inclusión, por resolución de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, en el Censo del Patrimonio Documental Valenciano. - Se entiende por documento, a los efectos de esta Ley, toda expresión en lenguaje natural o codificado y cualquier otra expresión gráfica, sonora o en imagen, recogidas en cualquier tipo de soporte, incluido el informático. Se excluyen los ejemplares no originales de ediciones bibliográficas y publicaciones.
Artículo 77. Bienes integrantes del patrimonio bibliográfico y audiovisual. Integran el patrimonio bibliográfico y audiovisual valenciano:
a) Los fondos de bibliotecas y hemerotecas y las colecciones bibliográficas y hemerográficas de titularidad pública existentes en la Comunitat Valenciana.
b) Las obras literarias, históricas, científicas o artísticas de carácter unitario o seriado, en escritura manuscrita o impresas, originales en formato analógico o digital y en soporte físico o electrónico, existentes en la Comunitat Valenciana o relacionadas por cualquier motivo con el ámbito lingüístico o cultural valenciano, de las que no conste la existencia de, al menos, tres ejemplares en buen estado de conservación en las bibliotecas o servicios públicos radicados en ella.
c) Los ejemplares producto de ediciones de obras fotográficas, fonográficas, audiovisuales, multimedia, originales en formato analógico o digital y en soporte físico o electrónico, existentes en la Comunitat Valenciana o relacionadas por cualquier motivo con el ámbito lingüístico o cultural valenciano, de los que no conste la existencia de, al menos, un ejemplar en buen estado de conservación en sus centros de depósito cultural o servicios públicos.
d) Los fondos y obras bibliográficas, fotográficas, fonográficas, audiovisuales, multimedia, originales en formato analógico o digital y en soporte físico o electrónico que, sin reunir los requisitos señalados en este artículo y en atención a su valor cultural, se incluyan, por Resolución de la Conselleria competente en materia de bibliotecas, en el Catálogo del Patrimonio Bibliográfico y Audiovisual Valenciano como integrantes de dicho patrimonio.
Per altra banda, la Llei 3/2005, de 15 de juny, de la Generalitat, d’Arxius, estableix, respecte a les entitats locals:
Dels arxius de les entitats locals
Article 34. Concepte
Els arxius de les entitats locals formen part de l’administració corresponent i tenen com a missió la conservació, organització i difusió dels documents produïts i rebuts per les respectives entitats en l’exercici de les seues funcions.
Article 35. Organització i funcions dels arxius de les entitats locals de la Comunitat Valenciana
1. L’organització dels arxius de les entitats locals de la Comunitat Valenciana i el seu sistema de gestió documental es realitzarà d’acord amb el que disposa aquesta llei, la normativa que la desenvolupe i els criteris que fixe la Generalitat, sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal.
2. En matèria d’arxius i documents les entitats locals tenen, respecte de l’àmbit territorial on radiquen, les funcions següents:
a) Vetlar per la conservació del patrimoni documental valencià.
b) Col·laborar amb la Generalitat en l’elaboració de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i el Cens del Patrimoni Documental Valencià.
c) Remetre les estadístiques i tota la informació sobre arxius que periòdicament sol·licite la conselleria competent en matèria de cultura.
d) Promoure l’organització d’activitats de divulgació i foment de la investigació.
e) Facilitar l’accés als ciutadans als fons documentals de l’entitat local, amb les limitacions previstes per la llei.
Article 36. Entitats locals obligades a tindre servici d’arxiu
1. Les diputacions provincials i els ajuntaments de municipis de més de deu mil habitants estan obligats a tindre un servici d’arxiu propi.
2. El servici d’arxiu esmentat haurà d’estar dotat de personal arxiver amb la titulació corresponent i d’instal·lacions adequades per a conservar els documents.
Article 37. Servicis mancomunats d’arxiu
1. Els municipis de la Comunitat Valenciana podran mancomunar els servicis d’arxiu, els quals seran gestionats per les corresponents entitats locals d’àmbit supramunicipal que es creen.
2. L’objectiu principal dels servicis mancomunats d’arxius serà garantir l’assistència continuada als arxius d’aquelles entitats locals que no estiguen obligades a tindre servici d’arxiu.
3. Els servicis mancomunats d’arxius podran realitzar també la recuperació o la reproducció de fons relatius a les corresponents entitats locals conservats en altres arxius, la conservació de fons i col·leccions documentals de l’àmbit territorial de la mancomunitat, o qualsevol altra funció d’interés per a la conservació del patrimoni documental.
Article 38. Depòsit de fons en els arxius de les entitats locals
Els arxius d’entitats locals podran admetre en depòsit o comodat, si l’entitat ho acorda amb el titular respectiu, documentació d’interés històric o cultural d’altres persones físiques o jurídiques.
Es fa així palés la importància de les entitats local, en la conservació i divulgació del seu patrimoni documental, i l’obligació de posar els mitjants per a la seua preservació i la promoció i organització d’activitats de divulgació i foment de la investigació. D’altra banda, esta llei permet que les entitats locals efectuen el dipòsit o comodat amb persones físiques o jurídiques, a fi d’acreixer els seus fons arxivístics.

És el cas de l’Ajuntament de Benifaió, que ha acceptat la donació de l’arxiu personal de Francesc Marí Piles, amb una preciosa documentació, especialmente de la gestió com a director del teatre aficionat benifaionenc en la segona meitat del segle XX, així com de l’arxiu fotogràfic Maiques, que conté els negatius de la família, des del seu establiment a Benifaió en 1952, una magnífica oportunitat per a enrriquir la nostra memòria documental i gràfica.

Recentment, l’Arxiu Municipal de Benifaió ha rebut en comodat l’arxiu personal d’Andrés Carreres López, músic, compositor i escriptor, flautista solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya i fundador i gestor del Quinteto de viento Cardinal, amb la fi que pugam inventariar-lo, acció prèvia a la donació al poble d’este fons.

Benifaió recupera així una part del seu patrimoni documental, que esperem es trobe enriquit amb altres donacions en un futur pròxim.
Enric Marí Garcia. Cronista Oficial de Benifaió
Presentació
Amb estes línies tinc el plaer de presentar-me al poble com a nou Cronista Oficial de Benifaió. Diu el diccionari normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que el cronista és la “persona encarregada per un municipi perquè actue com a fedatari dels diversos esdeveniments passats i presents”. És així que quan vaig conéixer que l’Ajuntament va publicar les bases per a la provisió de la plaça, vaig presentar una memòria i una proposta d’activitats centrades en la recuperació del patrimoni cultural de Benifaió i, en especial, del seu patrimoni cultural.
Ah!! perdoneu… abans de continuar, voldria presentar-me: sóc Enric Marí Garcia, “Gallet” de part de mon pare Pepe, i “Capoll” de part de ma mare Elvira. Vaig néixer al carrer del Àngel de Benifaió un 28 de gener de 1963. He treballat a la Caixa Rural durant més de 40 anys i vaig estudiar a la Universitat de València la llicenciatura de Geografia i Història, amb l’especialitat d’Història de l’Art, primer, i m’he doctorat després en Història Moderna, al departament d’Història Moderna i Contemporània.
Vaig treballar ja fa uns anys per al poble, i podeu trobar les meues col·laboracions a diferents programes de festes. També vaig publicar “Documents per a la història de Benfiaió: els Falcó de Belaochaga (1612-1872)” (2002) i “Benifaió i el ferrocarril: col·leció documental” (2003), publicacions que es troben al Centre Cultural Enric Valor. Molts em conegueu per les conferències i xerrades que vaig impartir al poble.
Tinc el plaer d’haver acabat amb la publicació d’una part de la meua tesi doctoral i comence, ara de bo, a treballar per al poble, després d’haver estat nomenat Cronista Oficial de Benifaió en juliol de 2018. Podeu seguir-me també a Instagram @cronista.benifaio i al Fb enric.marigarcia.7
Benifaió, tardor de 2018