Article aparegut al Programa de Festes de Benifaió de 2022

Enric Marí Garcia. Cronista Oficial de Benifaió 

Nascut a Benifaió fa quasi cent anys, el nom de José Maiques Campos (Benifaió, 1923-2003) ha quedat ja indissolublement lligat a la Història de Benifaió. Fotògraf de vocació, el seu arxiu, amb el de les seues filles Conchín i M Carmen Maiques, va estar dipositat a l’Ajuntament de Benifaió en 2016, amb motiu de la feliç jubilació d’aquestes i del tancament de l’estudi fotogràfic familiar.

Aquell any, Maiques rep un homenatge per part de l’Ajuntament de Benifaió, que al ple de març de 2016 aprovà una moció conjunta de tots els grups polítics representats al consistori per a reconéixer la trajectòria professional familiar i la importància del llegat per a la història gràfica del nostre poble.

Inauguració exposició Maiques 2016 a la Casa de la Cultural de Benifaió. Foto: Comunicació Benifaió

El Centre Cultural Enric Valor va realitzat una exposició en la tardor de 2016 amb més d’un centenar de fotografies que oferien un recorregut visual recollit per l’autor durant les dècades dels 50, 60 i 70, on es podien observar, en blanc i negre, aspectes del Benifaió comercial, social i festiu, una mostra que recollia l’evolució del nostre poble des de les estretors de la postguerra a l’aperturisme dels anys seixanta i setanta.

La mostra tingué continuïtat en 2017 amb altra exposició centrada en l’ambient festiu de Benifaió de de la dècada de 1950, també organitzada per la Casa de Cultura de Benifaió i amb la confecció del calendari municipal de 2021, amb reproduccions del seu arxiu, on el fotògraf Miguel Romero, combinava imatges del Fons José Maiques amb fotografies actuals, un contrastant “abans i ara” de la nostra població.

Finalment, en juny de 2020 es ratificava amb les filles Conchín i M Carmen Maiques la donació del fons fotogràfic dipositat a l’Ajuntament de Benifaió, com a Fons Incorporat a l’Arxiu Municipal de Benifaió, es preparava la instal·lació de l’arxiu a la nova sala de consulta i s’adquiria el material adient de conservació del fons, iniciant-se la seua catalogació, que per qüestions òbvies de conservació hem prioritzat amb els negatius més antics. Amb motiu de donar a coneix esta tasca, hem convidat a les germanes Maiques a visitar les noves instal·lacions i mostrar-los els treballs en curs.

Material de conservació. Arxiu Municipal de Benifaió

Hem aprofitat per demanar-los la cessió dels drets d’autor i dels drets d’imatge a favor de l’Ajuntament de Benifaió, per tal de poder emprendre les col·laboracions pertinents, amb la presentació d’un projecte amb Amical Wikipèdia i l’Arxiu Ismael Latorre, d’Alginet. I per supost, per entrevistar-les i aprofundir en la figura del seu pare i la professió que també heretaren les filles. Les germanes Maiques responen amb amabilitat, complementant-se en les respostes

P.- Hem volgut convidar-vos a vore les noves instal·lacions de l’Arxiu Municipal i mostrar-vos el material de conservació i les primeres tasques d’ordenació i catalogació del Fons Maiques, i aprofitant la vostra presència, convidar-vos a parlar del vostre pare… comencem pels inicis?

R.- El nostre pare va néixer a Benifaió el 31 d’octubre de 1923, fill d’Antonio Maiques i d’Inés Campos. Son pare era llaurador i com era habitual en l’època, va voler sempre que el seu fill heretara la professió paterna, però el nostre pare no era un home de camp, així que quan va poder, es posà a treballar a la LAISA, com tants de veïns i forasters del poble. Era una empresa gran, que donava molt de treball en una època difícil, però els sous eren minsos i sovint es complementaven amb altres treballs. Eixe complement al jornal el va buscar el nostre pare com a operador dels cinemes del poble.  

Maiques (primer a l’esquerra) amb els companys de la LAISA (Foto de l’àlbum familiar Maiques)

P.- Així que el vostre pare entra en contacte amb el mon de la imatge a través del cinema?

R.-Segons recordem a casa, el nostre pare es posà a treballar amb Marco “el Llanterner”, com a operador de sala dels cinemes locals.[1] Per a finals dels anys quaranta, els Navarro gestionaven fins a cinc sales d’exhibició de cinema a Benifaió i a Almussafes, un temps en el que no existia encara la televisió, els programes de cinema eren dobles o triples i hi havia funcions de cinema fins i tot entre setmana.

Maiques, amb la càmera de vídeo (Fotografía de l’àlbum familiar Maiques)

P.- I que sabeu dels inicis de Maiques com a fotògraf?

R.- El nostre pare es va casar amb Concha Montrull “la Raïmera” el 27 de desembre de 1951, i a inicis de l’any següent, el pare va iniciar el seu treball com a fotògraf. Va ser al carrer Sant Carles, on vivien de novençans, així que teníem a casa la vivenda, l’estudi i el laboratori. Eren temps difícils, arribant fins i tot a llavar negatius i revelats a la font de la placeta de Sant Antoni. No cal oblidar que en aquells inicis encara no s’havia instal·lat l’aigua potable a Benifaió.

Cal recordar que el nostre pare comença a treballar de fotògraf sense ajudes, ja que son pare volia que treballara al camp, de forma que hagué de demanar-li els diners al seu amic Vicent Palmero -el del bar de la plaça- per comprar-se la primera càmera.

P.- Son els anys del reconegut “aparador” on tots els nadons nascuts en la dècada dels anys 50 s’han retratat nuets, amb el cul a l’aire, sovint amb les mares amb cara de felicitat.

R.- Si! (rialles). I dels primers encàrrecs de bodes, comunions i batejos. En 1953 apareixen les primeres fotos als programes de festes, i el nostre pare és reclamat en festes i de vegades en actes luctuosos, com la mort d’infants. Cal pensar que als anys 50 casi ningú tenia càmera de fotos pròpia, i conservar els fets extraordinaris era una possibilitat que canvià amb la presència d’un fotògraf al poble. A l’arxiu trobem també fotos del poble amb motiu de celebracions, esports, visites d’autoritats, asfaltat de carreres, arribada de l’aigua potable.

P.- La inauguració de la font de la plaça i l’adequació d’altres espais urbans com el Jardinet de l’Estació canvià aviat la forma de treball del vostre pare?

R.- Efectivament, la font, el jardinet i altres espais es convertiren en platós a l’aire lliure per on passaren molts veïns i veïnes, i el pare va saber compaginar els treballs d’estudi, amb fotos de festivitats, inauguracions, i òbviament, els reportatges que li encomanaven.

Va ser en 1956 quan la família es traslladà al carrer Major, a la casa de Rogelio González i Maria Blasco, cosina del pare, al costat de la botiga de “la Sariera”, on varen poder ampliar l’estudi. També es troben moltes fotografies dels esports de l’època, com les carreres ciclistes i el futbol, que li agradava molt al pare, fins al punt que arribava a regalar algunes fotos als participants.

P.- Finalment, en 1962 la família obre l’estudi al carrer Santa Bárbara?

R.- Efectivament, els anys 60, amb la millora econòmica, la família va poder obrir l’estudi que hem mantingut fins a la nostra jubilació.

I volem citar que als anys 60 i 70 col·laboren amb la família José Cruz, que havia estat sergent d’aviació, ajudant al nostre laboratori, i Vicent Costa, que retocava les fotos i els negatius de carnet, que treballava també com a retocador d’Ismael Latorre, el fotògraf d’Alginet. Posteriorment encara treballà com a retocadora la filla de Vicent, Elena Costa.

Maiques amb la càmera (Fotografia de l’àlbum familiar Maiques)

P.- I vosaltres, que serieu unes xiquetes, com vivíeu el treball del vostre pare?

R.- Amb el cuquet dins de casa. Ens agradava molt i sempre estàvem dispostes a “posar” per al nostre pare (rialles).

Vicent Costa va ser retocador tant a l’estudi de Maiques a Benifaió com al d’Ismael Latorre, a Alginet. Arxiu Ismael Latorre, per gentilesa de Vicenç Torres.

Amb el temps, vàrem heretar la seua professió. Concha més decantada al treball de laboratori, i jo (M Carmen) com a fotògrafa. De vegades fem memòria de quan començàrem: Conchín en 1966 acompanya ja a son pare amb la “Mobilet” a Montroi, per a cobrir una boda… a les set del matí!… mentre que jo comencí a acompanyar al pare en 1969.

I en 1975 decidim obrir l’estudi d’Almussafes, que hem portat entre les dos germanes.

P.- Heu parlat d’Ismael Latorre, fotògraf d’Alginet, l’arxiu del qual està també en procés de digitalització i que ens ha oferit la col·laboració per a digitalitzar i divulgar l’arxiu de Maiques.

R.- Si, ens pareix una bona idea per tal de seguir divulgant el fons del nostre pare. Ismael Latorre i el nostre pare varen ser molt bons amics, i establiren una gran amistat amb la familia, fins al punt que Gerardo Latorre, fill d’Ismael, i jo mateixa (Conchín) vàrem ser padrins de bateix d’Elena Costa, que com son pare, va exercir de retocadoras de imatges i negatius per a les dues famílies

Encara recorde, quan érem xicones, i venia el tio Ismael, amb la moto, des d’Alginet, protegint-se amb plàstics contra el fred de l’hivern.

P.- Com sabeu, estem catalogant els rolls de negatius dels anys 50 y 60, i ens sorprén la quantitat de fotografies de Pasqua.

R.- Efectivament, els anys 60 i primers anys dels 70 suposaren per als joves una certa apertura social. Al treball del nostre pare trobareu moltes fotos de les quadrilles pasqüeres que s’ajuntaven a ballar a la terrassa del cinema Jardí, que es trobava pràcticament enfront del nostre estudi. També es troben moltes fotos pasqüeres del Mas de Reig, on sovint anaven els joves en la tartana d’algun dels pares. Allà on hi havia festa, allà ens desplaçàvem per tal d’immortalitzar la festa!!

P.- Fins quan va estar fent fotos el vostre pare?

R. El nostre pare va estar en actiu fins a jubilar-se amb 65 anys, tot i que no deixà de treballar en la imatge, per exemple editant vídeos. Va ser mentre que treballava en una edició que va sofrir un ictus en 1995, i va faltar a Benifaió el 23 de gener de 2003.

Maiques, davant l’estudi familiar (Fotografia de l’album familiar Maiques)

Ens acostem a la sala que l’Ajuntament de Benifaió ha habilitat com a dipòsit del Fons Local i Fons Incorporats a l’Arxiu Municipal, i els mostrem l’espai que ocupen les 145 caixes on es troben els milers de negatius del Fons José Maiques.

Amb les germanes Maiques, en un moment de l’entrevista

Obrim algunes de les caixes de dipòsit homologades (cartró amb ph neutre) adquirides per l’ajuntament, on estem guardant els negatius més antics (anys 50 y 60), i el mostrem el sistema d’ordenació i numeració. Revisem amb les germanes Maiques alguns dels rolls pendents d’ordenació, que encara guarden, inèdita, la memòria fotogràfica del nostre poble.

Mentre viatgem en el record, els fem saber com, entre les tendències actuals de l’arxivística, es reclama el manteniment en el temps d’una relació entre les institucions receptores dels fons i els propis donants. Tornem a parlar de la importància del valor històric, documental, urbanístic, etnogràfic i social que un arxiu com el que han donat Conchín y Mari Carmen Maiques, te per a la història i la identitat de Benifaió.

Les germanes Maiques s’acomiaden amb un somriure, estic segur que orgulloses de vore que la donació efectuada tindrà aviat la visibilitat i el reconeixement que, ara i en el futur, el poble de Benifaió els déu, orgulloses també de saber que la posada en valor de l’arxiu del seu pare està en marxa i haurà de servir per transmetre a les generacions futures el nostre patrimoni fotogràfic.

---

[1] Francisco Marco Alonso va néixer a Benifaió en 1926 i va ser el pare dels germans Marco Sansano. Agraïm a Josep Marco Sansano que ens haja ratificat la notícia, comentant-nos que el pare treballà molt de tems a la LAISA, on feren amistat, i que la família, amb l’èxit professional de Maiques, comentava com el patriarca dels Marco havia estat el qui havia inoculat el verí de la fotografia a Maiques.

_________________________________________________________________________________________________________

UNA MOSTRA DEL FONS JOSÉ MAIQUES DE L’ARXIU MUNICIPAL DE BENIFAIÓ

Paelles per a una comunió (AMB, Fons José Maiques)

Als anys de la posguerra les comunions se celebraven a casa, amb l’escàs luxe gastronòmic d’un parell de paelles. Eren dies de molta feina per a Maiques, que corria el poble esperant l’oportunitat de reunir les famílies després de dinar, com en esta foto, a la porta de la casa, amb una ordenada distribució d’almenys tres generacions

L’alcalde Gimeno. Estudi Maiques (AMB, Fons José Maiques)

Les fotos d’estudi varen ser altra de les vessants del treball del que, en l’època, era l’únic fotògraf del poble. Potser moltes vegades eren fotos lúdiques (nadons, xicalla o joves), altres amb serietat documental (carnets d’identitat o altres documents) o fins i tot fotografia institucional, com és el cas d’esta foto de l’alcalde Vicent Gimeno, qui incorporà esta mateixa foto retallada a la salutació del programa de festes de 1967.

Amb la vespa (AMB, Fons José Maiques)

Els german Piaggio llançaren la motocicleta italiana “Vespa” per Europa als inicis dels anys 50. Els primers models espanyols es comercialitzaren per la empresa Moto Vespa España, S. A. El model que trobem a la foto és encara el primigeni, que incloia el fanal al parafangs davanter. Després s’incorporaria al manillar a partir de 1953. En certa mesura, la Vespa ajudà a la incorporació de la dona a la mobilitat urbana, en evitar la barra central del quadre alt d’altres models de motocicletes, tan “molest” per a les recatades mentalitats de l’època.

 Memento mori (AMB, Fons José Maiques)

La mort també  està present a la col·lecció de Maiques. Cal entendre aquestes fotos en el moment de la seua realització, quan no existien els mòbils i en general, als anys 50 les famílies encara no comptaven, habitualment, amb càmeres fotogràfiques domèstiques i es recorria al fotògraf per immortalitzar en paper la pèrdua de familiars, sovint “albats” o infants.

En altres negatius trobem també fotos de soterrars de personatges rellevants del poble, a la porta de l’església o en el recorregut cap al cementeri.

Vedet al camerí del teatre Jardí (AMB,Fons José Maiques)

L’arribada de companyies de “varietés” als anys 50 aportava un tipus diferent d’entreniment al poble. En aquelles companyies, la figura principal era la vedet, ací retratada al camerino improvisat del teatre Jardín. No són freqüents els “robats” en la col·lecció de Maiques… fixeu-vos al retall insinuant de la faldilla, el cigarret a la mà i la botella de licor al fons.

Jardinet de la placeta de l’Immaculada (AMB, Fons José Maiques)

L’urbanisme del poble va ser sovint documentat per Maiques. En esta foto trobem la recentment inaugurada placeta de l’Immaculada, darrere de l’església de Sant Pere. A la cantonada es pot llegir un cartell del Frente de Juventudes, anunciant un concurs d’arrancà de planter d’arròs amb els premis corresponents.