L’Ajuntament de Benifaió, previ acord de la Junta de Govern Local del passat 26 de setembre de 2023 ha aprovat l’acceptació i inscripció en l’inventari de béns municipals de tres nous conjunts documentals per al Fons Local de l’Arxiu Municipal.
Julián Lladosa ens ha fet donació d’un extens conjunt de fotografies sobre temes de Benifaió, tant en paper com en imatges digitals en blanc i negre (Laisa-Roquette, Ultramarinos Lladosa, Benifaió, una mirada rural, una mirada urbana, conjunt quadrades/panorámiques y horitzontals/verticals). Hem valorat la donació tant pel valor artístic com pel valor documental pel que representa per a la història gràfica del nostre poble. Hem pogut gaudir d’una selecció de les obres en la recent exposició En-Quadres
D’altra banda, els germans Conchín i Francisco Alepuz Rovira ens han donat un extens conjunt de documents personals i administratius dels seus avantpassats (Hernández Beltran) amb dates des de 1851 fins 1954, on trobem un preciós exemple de l’administració camperola d’una família benifaionera al voltant, sobre tot, del segle XX, que ja estem ordenant.
Finalment, Cristina Martínez Fontestad i Pepita GospMartínez en han aportat el material de l’exposició “LOIS” que es va mostrar al Centre Cultural Enric Valor de Benifaió el passat 2018, una trajectòria visual magníficament documentada del que va suposar la fàbrica tèxtil de texans a Benifaió, i una excel·lent iniciativa per recuperar la nostra memòria recent.
Amb estes donacions l’Arxiu Municipal de Benifaió recupera i incorpora una valuosa part del seu patrimoni documental, que no para de créixer. Agraïm als donants la seua aportació i seguim animant als nostres veïns i amics que disposen de documentació local a aportar-la a l’Arxiu Municipal de Benifaió.
Ací vos deixem una mostra de les darreres donacions:
Nascut a Benifaió fa quasi cent anys, el nom de José Maiques (Benifaió, 1923-2003) ha quedat ja indissolublement lligat a la Història de Benifaió. Fotògraf de vocació, el seu arxiu, acompanyat del de les seues filles Concha i M Carmen Maiques, va estar dipositat a l’Ajuntament de Benifaió en 2016, amb motiu de la feliç jubilació d’aquestes i del tancament de l’estudi fotogràfic familiar.
Després de diverses exposicions, en juny de 2020 es ratificava amb les filles Conchín i M Carmen Maiques la donació del fons fotogràfic dipositat a l’Ajuntament de Benifaió, es preparava la instal·lació de l’arxiu a la nova sala de consulta de l’Arxiu Municipal i s’adquiria divers material de conservació del fons, iniciant-se la seua catalogació, que per qüestions òbvies de conservació hem prioritzat amb els negatius més antics.
Presentem ací l’inventari topogràfic, realitzat per la tècnic d’arxius del Servei Mancomunat d’Arxius de la Mancomunitat de la Ribera Alta i responsable de l’Arxiu Municipal de Benifaió, Mari Carmen Garrigues Garcia, sobre la precatalogació realitzada per les responsables del Centre Cultural Enric Valor.
Junt amb l’inventari, aportem una galeria amb una mostra de fotografies antigues del fons.
Article aparegut al Programa de Festes de Benifaió de 2022
Enric Marí Garcia. Cronista Oficial de Benifaió
Nascut a Benifaió fa quasi cent anys, el nom de José Maiques Campos (Benifaió, 1923-2003) ha quedat ja indissolublement lligat a la Història de Benifaió. Fotògraf de vocació, el seu arxiu, amb el de les seues filles Conchín i M Carmen Maiques, va estar dipositat a l’Ajuntament de Benifaió en 2016, amb motiu de la feliç jubilació d’aquestes i del tancament de l’estudi fotogràfic familiar.
Aquell any, Maiques rep un homenatge per part de l’Ajuntament de Benifaió, que al ple de març de 2016 aprovà una moció conjunta de tots els grups polítics representats al consistori per a reconéixer la trajectòria professional familiar i la importància del llegat per a la història gràfica del nostre poble.
Inauguració exposició Maiques 2016 a la Casa de la Cultural de Benifaió. Foto: Comunicació Benifaió
El Centre Cultural Enric Valor va realitzat una exposició en la tardor de 2016 amb més d’un centenar de fotografies que oferien un recorregut visual recollit per l’autor durant les dècades dels 50, 60 i 70, on es podien observar, en blanc i negre, aspectes del Benifaió comercial, social i festiu, una mostra que recollia l’evolució del nostre poble des de les estretors de la postguerra a l’aperturisme dels anys seixanta i setanta.
La mostra tingué continuïtat en 2017 amb altra exposició centrada en l’ambient festiu de Benifaió de de la dècada de 1950, també organitzada per la Casa de Cultura de Benifaió i amb la confecció del calendari municipal de 2021, amb reproduccions del seu arxiu, on el fotògraf Miguel Romero, combinava imatges del Fons José Maiques amb fotografies actuals, un contrastant “abans i ara” de la nostra població.
Finalment, en juny de 2020 es ratificava amb les filles Conchín i M Carmen Maiques la donació del fons fotogràfic dipositat a l’Ajuntament de Benifaió, com a Fons Incorporat a l’Arxiu Municipal de Benifaió, es preparava la instal·lació de l’arxiu a la nova sala de consulta i s’adquiria el material adient de conservació del fons, iniciant-se la seua catalogació, que per qüestions òbvies de conservació hem prioritzat amb els negatius més antics. Amb motiu de donar a coneix esta tasca, hem convidat a les germanes Maiques a visitar les noves instal·lacions i mostrar-los els treballs en curs.
Material de conservació. Arxiu Municipal de Benifaió
Hem aprofitat per demanar-los la cessió dels drets d’autor i dels drets d’imatge a favor de l’Ajuntament de Benifaió, per tal de poder emprendre les col·laboracions pertinents, amb la presentació d’un projecte amb Amical Wikipèdia i l’Arxiu Ismael Latorre, d’Alginet. I per supost, per entrevistar-les i aprofundir en la figura del seu pare i la professió que també heretaren les filles. Les germanes Maiques responen amb amabilitat, complementant-se en les respostes
P.- Hem volgut convidar-vos a vore les noves instal·lacions de l’Arxiu Municipal i mostrar-vos el material de conservació i les primeres tasques d’ordenació i catalogació del Fons Maiques, i aprofitant la vostra presència, convidar-vos a parlar del vostre pare… comencem pels inicis?
R.- El nostre pare va néixer a Benifaió el 31 d’octubre de 1923, fill d’Antonio Maiques i d’Inés Campos. Son pare era llaurador i com era habitual en l’època, va voler sempre que el seu fill heretara la professió paterna, però el nostre pare no era un home de camp, així que quan va poder, es posà a treballar a la LAISA, com tants de veïns i forasters del poble. Era una empresa gran, que donava molt de treball en una època difícil, però els sous eren minsos i sovint es complementaven amb altres treballs. Eixe complement al jornal el va buscar el nostre pare com a operador dels cinemes del poble.
Maiques (primer a l’esquerra) amb els companys de la LAISA (Foto de l’àlbum familiar Maiques)
P.- Així que el vostre pare entra en contacte amb el mon de la imatge a través del cinema?
R.-Segons recordem a casa, el nostre pare es posà a treballar amb Marco “el Llanterner”, com a operador de sala dels cinemes locals.[1] Per a finals dels anys quaranta, els Navarro gestionaven fins a cinc sales d’exhibició de cinema a Benifaió i a Almussafes, un temps en el que no existia encara la televisió, els programes de cinema eren dobles o triples i hi havia funcions de cinema fins i tot entre setmana.
Maiques, amb la càmera de vídeo (Fotografía de l’àlbum familiar Maiques)
P.- I que sabeu dels inicis de Maiques com a fotògraf?
R.- El nostre pare es va casar amb Concha Montrull “la Raïmera” el 27 de desembre de 1951, i a inicis de l’any següent, el pare va iniciar el seu treball com a fotògraf. Va ser al carrer Sant Carles, on vivien de novençans, així que teníem a casa la vivenda, l’estudi i el laboratori. Eren temps difícils, arribant fins i tot a llavar negatius i revelats a la font de la placeta de Sant Antoni. No cal oblidar que en aquells inicis encara no s’havia instal·lat l’aigua potable a Benifaió.
Cal recordar que el nostre pare comença a treballar de fotògraf sense ajudes, ja que son pare volia que treballara al camp, de forma que hagué de demanar-li els diners al seu amic Vicent Palmero -el del bar de la plaça- per comprar-se la primera càmera.
P.- Son els anys del reconegut “aparador” on tots els nadons nascuts en la dècada dels anys 50 s’han retratat nuets, amb el cul a l’aire, sovint amb les mares amb cara de felicitat.
R.- Si! (rialles). I dels primers encàrrecs de bodes, comunions i batejos. En 1953 apareixen les primeres fotos als programes de festes, i el nostre pare és reclamat en festes i de vegades en actes luctuosos, com la mort d’infants. Cal pensar que als anys 50 casi ningú tenia càmera de fotos pròpia, i conservar els fets extraordinaris era una possibilitat que canvià amb la presència d’un fotògraf al poble. A l’arxiu trobem també fotos del poble amb motiu de celebracions, esports, visites d’autoritats, asfaltat de carreres, arribada de l’aigua potable.
P.- La inauguració de la font de la plaça i l’adequació d’altres espais urbans com el Jardinet de l’Estació canvià aviat la forma de treball del vostre pare?
R.- Efectivament, la font, el jardinet i altres espais es convertiren en platós a l’aire lliure per on passaren molts veïns i veïnes, i el pare va saber compaginar els treballs d’estudi, amb fotos de festivitats, inauguracions, i òbviament, els reportatges que li encomanaven.
Va ser en 1956 quan la família es traslladà al carrer Major, a la casa de Rogelio González i Maria Blasco, cosina del pare, al costat de la botiga de “la Sariera”, on varen poder ampliar l’estudi. També es troben moltes fotografies dels esports de l’època, com les carreres ciclistes i el futbol, que li agradava molt al pare, fins al punt que arribava a regalar algunes fotos als participants.
P.- Finalment, en 1962 la família obre l’estudi al carrer Santa Bárbara?
R.- Efectivament, els anys 60, amb la millora econòmica, la família va poder obrir l’estudi que hem mantingut fins a la nostra jubilació.
I volem citar que als anys 60 i 70 col·laboren amb la família José Cruz, que havia estat sergent d’aviació, ajudant al nostre laboratori, i Vicent Costa, que retocava les fotos i els negatius de carnet, que treballava també com a retocador d’Ismael Latorre, el fotògraf d’Alginet. Posteriorment encara treballà com a retocadora la filla de Vicent, Elena Costa.
Maiques amb la càmera (Fotografia de l’àlbum familiar Maiques)
P.- I vosaltres, que serieu unes xiquetes, com vivíeu el treball del vostre pare?
R.- Amb el cuquet dins de casa. Ens agradava molt i sempre estàvem dispostes a “posar” per al nostre pare (rialles).
Vicent Costa va ser retocador tant a l’estudi de Maiques a Benifaió com al d’Ismael Latorre, a Alginet. Arxiu Ismael Latorre, per gentilesa de Vicenç Torres.
Amb el temps, vàrem heretar la seua professió. Concha més decantada al treball de laboratori, i jo (M Carmen) com a fotògrafa. De vegades fem memòria de quan començàrem: Conchín en 1966 acompanya ja a son pare amb la “Mobilet” a Montroi, per a cobrir una boda… a les set del matí!… mentre que jo comencí a acompanyar al pare en 1969.
I en 1975 decidim obrir l’estudi d’Almussafes, que hem portat entre les dos germanes.
P.- Heu parlat d’Ismael Latorre, fotògraf d’Alginet, l’arxiu del qual està també en procés de digitalització i que ens ha oferit la col·laboració per a digitalitzar i divulgar l’arxiu de Maiques.
R.- Si, ens pareix una bona idea per tal de seguir divulgant el fons del nostre pare. Ismael Latorre i el nostre pare varen ser molt bons amics, i establiren una gran amistat amb la familia, fins al punt que Gerardo Latorre, fill d’Ismael, i jo mateixa (Conchín) vàrem ser padrins de bateix d’Elena Costa, que com son pare, va exercir de retocadoras de imatges i negatius per a les dues famílies
Encara recorde, quan érem xicones, i venia el tio Ismael, amb la moto, des d’Alginet, protegint-se amb plàstics contra el fred de l’hivern.
P.- Com sabeu, estem catalogant els rolls de negatius dels anys 50 y 60, i ens sorprén la quantitat de fotografies de Pasqua.
R.- Efectivament, els anys 60 i primers anys dels 70 suposaren per als joves una certa apertura social. Al treball del nostre pare trobareu moltes fotos de les quadrilles pasqüeres que s’ajuntaven a ballar a la terrassa del cinema Jardí, que es trobava pràcticament enfront del nostre estudi. També es troben moltes fotos pasqüeres del Mas de Reig, on sovint anaven els joves en la tartana d’algun dels pares. Allà on hi havia festa, allà ens desplaçàvem per tal d’immortalitzar la festa!!
P.- Fins quan va estar fent fotos el vostre pare?
R. El nostre pare va estar en actiu fins a jubilar-se amb 65 anys, tot i que no deixà de treballar en la imatge, per exemple editant vídeos. Va ser mentre que treballava en una edició que va sofrir un ictus en 1995, i va faltar a Benifaió el 23 de gener de 2003.
Maiques, davant l’estudi familiar (Fotografia de l’album familiar Maiques)
Ens acostem a la sala que l’Ajuntament de Benifaió ha habilitat com a dipòsit del Fons Local i Fons Incorporats a l’Arxiu Municipal, i els mostrem l’espai que ocupen les 145 caixes on es troben els milers de negatius del Fons José Maiques.
Amb les germanes Maiques, en un moment de l’entrevista
Obrim algunes de les caixes de dipòsit homologades (cartró amb ph neutre) adquirides per l’ajuntament, on estem guardant els negatius més antics (anys 50 y 60), i el mostrem el sistema d’ordenació i numeració. Revisem amb les germanes Maiques alguns dels rolls pendents d’ordenació, que encara guarden, inèdita, la memòria fotogràfica del nostre poble.
Mentre viatgem en el record, els fem saber com, entre les tendències actuals de l’arxivística, es reclama el manteniment en el temps d’una relació entre les institucions receptores dels fons i els propis donants. Tornem a parlar de la importància del valor històric, documental, urbanístic, etnogràfic i social que un arxiu com el que han donat Conchín y Mari Carmen Maiques, te per a la història i la identitat de Benifaió.
Les germanes Maiques s’acomiaden amb un somriure, estic segur que orgulloses de vore que la donació efectuada tindrà aviat la visibilitat i el reconeixement que, ara i en el futur, el poble de Benifaió els déu, orgulloses també de saber que la posada en valor de l’arxiu del seu pare està en marxa i haurà de servir per transmetre a les generacions futures el nostre patrimoni fotogràfic.
[1] Francisco Marco Alonso va néixer a Benifaió en 1926 i va ser el pare dels germans Marco Sansano. Agraïm a Josep Marco Sansano que ens haja ratificat la notícia, comentant-nos que el pare treballà molt de tems a la LAISA, on feren amistat, i que la família, amb l’èxit professional de Maiques, comentava com el patriarca dels Marco havia estat el qui havia inoculat el verí de la fotografia a Maiques.
UNA MOSTRA DEL FONS JOSÉ MAIQUES DE L’ARXIU MUNICIPAL DE BENIFAIÓ
Paelles per a una comunió (AMB, Fons José Maiques)
Als anys de la posguerra les comunions se celebraven a casa, amb l’escàs luxe gastronòmic d’un parell de paelles. Eren dies de molta feina per a Maiques, que corria el poble esperant l’oportunitat de reunir les famílies després de dinar, com en esta foto, a la porta de la casa, amb una ordenada distribució d’almenys tres generacions
L’alcalde Gimeno. Estudi Maiques (AMB, Fons José Maiques)
Les fotos d’estudi varen ser altra de les vessants del treball del que, en l’època, era l’únic fotògraf del poble. Potser moltes vegades eren fotos lúdiques (nadons, xicalla o joves), altres amb serietat documental (carnets d’identitat o altres documents) o fins i tot fotografia institucional, com és el cas d’esta foto de l’alcalde Vicent Gimeno, qui incorporà esta mateixa foto retallada a la salutació del programa de festes de 1967.
Amb la vespa (AMB, Fons José Maiques)
Els german Piaggio llançaren la motocicleta italiana “Vespa” per Europa als inicis dels anys 50. Els primers models espanyols es comercialitzaren per la empresa Moto Vespa España, S. A. El model que trobem a la foto és encara el primigeni, que incloia el fanal al parafangs davanter. Després s’incorporaria al manillar a partir de 1953. En certa mesura, la Vespa ajudà a la incorporació de la dona a la mobilitat urbana, en evitar la barra central del quadre alt d’altres models de motocicletes, tan “molest” per a les recatades mentalitats de l’època.
Memento mori (AMB, Fons José Maiques)
La mort també està present a la col·lecció de Maiques. Cal entendre aquestes fotos en el moment de la seua realització, quan no existien els mòbils i en general, als anys 50 les famílies encara no comptaven, habitualment, amb càmeres fotogràfiques domèstiques i es recorria al fotògraf per immortalitzar en paper la pèrdua de familiars, sovint “albats” o infants.
En altres negatius trobem també fotos de soterrars de personatges rellevants del poble, a la porta de l’església o en el recorregut cap al cementeri.
Vedet al camerí del teatre Jardí (AMB,Fons José Maiques)
L’arribada de companyies de “varietés” als anys 50 aportava un tipus diferent d’entreniment al poble. En aquelles companyies, la figura principal era la vedet, ací retratada al camerino improvisat del teatre Jardín. No són freqüents els “robats” en la col·lecció de Maiques… fixeu-vos al retall insinuant de la faldilla, el cigarret a la mà i la botella de licor al fons.
Jardinet de la placeta de l’Immaculada (AMB, Fons José Maiques)
L’urbanisme del poble va ser sovint documentat per Maiques. En esta foto trobem la recentment inaugurada placeta de l’Immaculada, darrere de l’església de Sant Pere. A la cantonada es pot llegir un cartell del Frente de Juventudes, anunciant un concurs d’arrancà de planter d’arròs amb els premis corresponents.
L’arxiu personal del músic Andrés Carreres López (Benifaió, 1924 – Madrid, 1992) ha estat donat pel seu fill, Alberto Carreres Esparza, a l’Arxiu Municipal de Benifaió en 2021.
El fons, conservat miraculosament en la seua integritat, ens permet reseguir en la seua integritat la biografia de l’eminent músic benifaioner, des de la seua carrera militar fins a la seua incorporació a l’Orquestra Nacional d’Espanya, on actuà com a flauta solista durant més de dues dècades.
A més, es troba la documentació que Carreres conservà com a fundador i administrador del Quinteto de Viento Cardinal, i també com a co-fundador i alma mater del pioner Curso Internacional de Perfeccionamiento y Nuevas Técnicas de Interpretación “Mariano Puig” de Torrent.
No mens important és la documentació al voltant de la seua tasca com a compositor y com a poeta (una faceta poc coneguda del nostre paisà).
Entre el fons, volem destacar les partitures, mètodes, composicions i de música per a flauta (algunes d’elles especialment rares, antigues, manuscrites, dedicades…) probablement una de les col·leccions musicals en la seua especialitat més completes d’entre les existents a Espanya.
Ací teniu l’inventari del fons i una selecció d’imatges:
El fons personal de Francesc Marí Piles (Benifaió, 1925-2007) va ser el primer en entrar a formar part dels Fons Incorporats a l’Arxiu Municipal de Benifaió.
Encara que el fons és relativament menut, té un elevat interés com a patrimoni documental benifaioner, com a testimoni de l’activitat cultural al Benifaió des de la postguerra i la transició democràtica fins als inicis del present segle, amb una important aportació de cartells, fullets de mà i altre material. Especialment, el fons teatral permet reconstruir el treball de més d’un centenar d’actors locals de tres generacions que treballaren per a la la cultura i l’oci del Benifaió de la segona metiat del segle XX.
Després de la mort del promotor, el fons va estar custodiat pel seu nebot, Enric Marí Garcia, qui l’ha ofert en donació a l’Arxiu Municipal de Benifaó. La donació ha estat acceptada, aprobant-se per unanimitat al Ple de l’Ajuntament de Benifaió de 30 d’abril de 2019.
La catalogació del fons ha constituït el Treball Fi de Màster (TFM) El Fons Personal Francesc Marí Piles a l’Arxiu Muncipal de Benifaió: catalogació i valorització, del donant en el Màster de Patrimoni Cultural: identificació análisi i gestió, cursat a la Universitat de València, i ha vist la publicació del llibre Fora Baix! El teatre popular a Benifaió a través del fons personal de Francesc Marí, editat per l’Ajuntament de Benifaió.
Memorial del senyor de Benifaió al rei. Reproducció parcial.
Benifaió és un poble ric en història i patrimoni, però és veritat que sovint hem oblidat la importància que per a la història dels pobles te el patrimoni documental. A tal efecte, La Generalitat Valenciana promulgà la Lley 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, en el títol V de la qual es defineix el patrimoni documental:
Artículo 76. Bienes integrantes del patrimonio documental.
Integran el patrimonio documental valenciano: a) Los documentos de cualquier época producidos, conservados o reunidos en el ejercicio de su función por cualquier entidad, organismo o empresa pública con sede en la Comunidad Valenciana y por las personas privadas, físicas o jurídicas, gestoras de servicios públicos en el ámbito de la misma. b) Los documentos con antigüedad superior a cuarenta años que hayan sido producidos, conservados o reunidos en el ejercicio de sus actividades por entidades y asociaciones de carácter político, económico, empresarial, sindical o religioso y por las entidades, fundaciones y asociaciones culturales y educativas de carácter privado establecidas en la Comunidad Valenciana. c) Los documentos con antigüedad superior a cien años que se encuentren en la Comunidad Valenciana y hayan sido producidos, conservados o reunidos por cualquier otra entidad privada o persona física. d) Aquellos documentos que, sin reunir los requisitos señalados en el apartado anterior, merezcan fundadamente esta consideración mediante su inclusión, por resolución de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, en el Censo del Patrimonio Documental Valenciano.
Se entiende por documento, a los efectos de esta Ley, toda expresión en lenguaje natural o codificado y cualquier otra expresión gráfica, sonora o en imagen, recogidas en cualquier tipo de soporte, incluido el informático. Se excluyen los ejemplares no originales de ediciones bibliográficas y publicaciones. Artículo 77. Bienes integrantes del patrimonio bibliográfico y audiovisual. Integran el patrimonio bibliográfico y audiovisual valenciano: a) Los fondos de bibliotecas y hemerotecas y las colecciones bibliográficas y hemerográficas de titularidad pública existentes en la Comunitat Valenciana. b) Las obras literarias, históricas, científicas o artísticas de carácter unitario o seriado, en escritura manuscrita o impresas, originales en formato analógico o digital y en soporte físico o electrónico, existentes en la Comunitat Valenciana o relacionadas por cualquier motivo con el ámbito lingüístico o cultural valenciano, de las que no conste la existencia de, al menos, tres ejemplares en buen estado de conservación en las bibliotecas o servicios públicos radicados en ella. c) Los ejemplares producto de ediciones de obras fotográficas, fonográficas, audiovisuales, multimedia, originales en formato analógico o digital y en soporte físico o electrónico, existentes en la Comunitat Valenciana o relacionadas por cualquier motivo con el ámbito lingüístico o cultural valenciano, de los que no conste la existencia de, al menos, un ejemplar en buen estado de conservación en sus centros de depósito cultural o servicios públicos. d) Los fondos y obras bibliográficas, fotográficas, fonográficas, audiovisuales, multimedia, originales en formato analógico o digital y en soporte físico o electrónico que, sin reunir los requisitos señalados en este artículo y en atención a su valor cultural, se incluyan, por Resolución de la Conselleria competente en materia de bibliotecas, en el Catálogo del Patrimonio Bibliográfico y Audiovisual Valenciano como integrantes de dicho patrimonio.
Per altra banda, la Llei 3/2005, de 15 de juny, de la Generalitat, d’Arxius, estableix, respecte a les entitats locals:
Dels arxius de les entitats locals
Article 34. Concepte
Els arxius de les entitats locals formen part de l’administració corresponent i tenen com a missió la conservació, organització i difusió dels documents produïts i rebuts per les respectives entitats en l’exercici de les seues funcions.
Article 35. Organització i funcions dels arxius de les entitats locals de la Comunitat Valenciana
1. L’organització dels arxius de les entitats locals de la Comunitat Valenciana i el seu sistema de gestió documental es realitzarà d’acord amb el que disposa aquesta llei, la normativa que la desenvolupe i els criteris que fixe la Generalitat, sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal.
2. En matèria d’arxius i documents les entitats locals tenen, respecte de l’àmbit territorial on radiquen, les funcions següents:
a) Vetlar per la conservació del patrimoni documental valencià.
b) Col·laborar amb la Generalitat en l’elaboració de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i el Cens del Patrimoni Documental Valencià.
c) Remetre les estadístiques i tota la informació sobre arxius que periòdicament sol·licite la conselleria competent en matèria de cultura.
d) Promoure l’organització d’activitats de divulgació i foment de la investigació.
e) Facilitar l’accés als ciutadans als fons documentals de l’entitat local, amb les limitacions previstes per la llei.
Article 36. Entitats locals obligades a tindre servici d’arxiu
1. Les diputacions provincials i els ajuntaments de municipis de més de deu mil habitants estan obligats a tindre un servici d’arxiu propi.
2. El servici d’arxiu esmentat haurà d’estar dotat de personal arxiver amb la titulació corresponent i d’instal·lacions adequades per a conservar els documents.
Article 37. Servicis mancomunats d’arxiu
1. Els municipis de la Comunitat Valenciana podran mancomunar els servicis d’arxiu, els quals seran gestionats per les corresponents entitats locals d’àmbit supramunicipal que es creen.
2. L’objectiu principal dels servicis mancomunats d’arxius serà garantir l’assistència continuada als arxius d’aquelles entitats locals que no estiguen obligades a tindre servici d’arxiu.
3. Els servicis mancomunats d’arxius podran realitzar també la recuperació o la reproducció de fons relatius a les corresponents entitats locals conservats en altres arxius, la conservació de fons i col·leccions documentals de l’àmbit territorial de la mancomunitat, o qualsevol altra funció d’interés per a la conservació del patrimoni documental.
Article 38. Depòsit de fons en els arxius de les entitats locals
Els arxius d’entitats locals podran admetre en depòsit o comodat, si l’entitat ho acorda amb el titular respectiu, documentació d’interés històric o cultural d’altres persones físiques o jurídiques.
Es fa així palés la importància de les entitats local, en la conservació i divulgació del seu patrimoni documental, i l’obligació de posar els mitjants per a la seua preservació i la promoció i organització d’activitats de divulgació i foment de la investigació. D’altra banda, esta llei permet que les entitats locals efectuen el dipòsit o comodat amb persones físiques o jurídiques, a fi d’acreixer els seus fons arxivístics.
Paco Marí Piles. Arxiu Municipal Benifaió, Fons Incorporat Marí.
És el cas de l’Ajuntament de Benifaió, que ha acceptat la donació de l’arxiu personal de Francesc Marí Piles, amb una preciosa documentació, especialmente de la gestió com a director del teatre aficionat benifaionenc en la segona meitat del segle XX, així com de l’arxiu fotogràfic Maiques, que conté els negatius de la família, des del seu establiment a Benifaió en 1952, una magnífica oportunitat per a enrriquir la nostra memòria documental i gràfica.
El fotògraf José Maiques. Arxiu Municipal Benifaió. Fons Incorporat Maiques
Recentment, l’Arxiu Municipal de Benifaió ha rebut en comodat l’arxiu personal d’Andrés Carreres López, músic, compositor i escriptor, flautista solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya i fundador i gestor del Quinteto de viento Cardinal, amb la fi que pugam inventariar-lo, acció prèvia a la donació al poble d’este fons.
Andrés Carreres López. Foto cedida per Joaquín Gericó, amb agraïments a Alberto Carreres
Benifaió recupera així una part del seu patrimoni documental, que esperem es trobe enriquit amb altres donacions en un futur pròxim.
Crònica de Benifaió 